Relacions
- Proximitat: Com les arrels d’un arbre, la proximitat ens sosté i ens connecta.
Crec en la importància d’estar a prop, d’escoltar des del cor i d’oferir un espai segur on les persones se sentin acollides tal com són.
- Empatia: Com les branques que s’estenen en totes direccions, l’empatia ens convida a veure el món amb els ulls de l’altre.
Escoltar sense judicis, entendre les emocions i crear un espai de confiança són fonaments essencials en la meva manera d’acompanyar.
- Confiança: Com el tronc robust d’un arbre, la confiança és allò que ens dona estabilitat i ens permet créixer amb seguretat.
Crec que la confiança neix de la coherència, de l’honestedat i del respecte pels processos personals.
Creixement
- Resiliència → Com un arbre que es redreça després d’una tempesta, la resiliència ens permet créixer amb força després de les adversitats.
La vida m’ha ensenyat que fins i tot les experiències més difícils poden convertir-se en espais d’aprenentatge i creixement.
- Transformació → Com les fulles que cauen per deixar espai a noves branques, la transformació ens obre a noves possibilitats.
Entenc el canvi com una oportunitat d’obrir-nos a noves formes de viure i entendre el món.
- Curiositat → Com els brots que neixen als extrems de les branques, la curiositat ens impulsa a explorar nous camins.
Sempre he tingut inquietud per aprendre, per obrir finestres a noves mirades que aportin sentit i riquesa al meu camí.
Benestar
- Calma → Com les fulles que es mouen suaument amb el vent, la calma és un espai de quietud interior.
L’escolta activa i la presència són eines essencials per trobar la calma dins nostre.
- Equilibri → Com un arbre que manté l’harmonia entre arrels, tronc i branques, l’equilibri ens permet sostenir-nos i créixer amb solidesa.
Crec que cuidar l’equilibri entre cos, ment i emocions és clau per viure en harmonia.
- Presència → Com un arbre que s’alça fermament en el seu lloc, la presència ens convida a viure el moment present en plenitud.
Viure amb presència significa escoltar-nos, connectar amb el que sentim i donar-nos permís per ser aquí i ara.
