Cercles de Vida és la manera com entenc l’existència: un conjunt de capes que ens configuren i que es van desplegant amb el temps.
Comparteixo alguns dels meus cercles més essencials: espais que em nodreixen, em transformen i em sostenen. Potser, en mirar-los, en reconeixes també algun de teu.
Educació i docència
Educar és sembrar, acompanyar és sostenir el creixement.
La docència forma part del meu camí vital. Comparteixo camí amb futurs mestres i educadors des de la universitat, especialment en àmbits com l’educació emocional, la transformació dels espais educatius i la innovació pedagògica.
Més enllà dels continguts, m’interessa com ens situem davant del fet educatiu, com escoltem, com ens deixem transformar per allò que passa.
Entenc l’educació com una trobada viva, un espai de relació entre persones que aprenen juntes. Un acte d’afecte i responsabilitat.
Acompanyament i creixement
La vida em convida, sovint, a aturar-me i escoltar-me.
Des de la mirada de la teràpia Gestalt, trobo una manera d’estar al món i amb les persones basada en la presència, la consciència i la responsabilitat personal.
Acompanyo persones en processos vitals que inclouen el dol, el canvi, la presa de decisions, el reconeixement de les pròpies emocions o l’acolliment d’un moment de crisi.
També coordino grups de creixement i d’acompanyament, on el grup esdevé mirall i suport, i on cada persona pot trobar el seu espai per ser, sentir i expressar-se.
Vincles i relacions
Les relacions són el paisatge vital que em configura.
Els vincles que teixeixo amb la família, els amics i les persones que m’envolten són un dels meus cercles més preuats.
No busco la perfecció, sino la presència, el temps compartit i la mirada que sosté. Els silencis que acompanyen.
Aquest espai relacional em recorda que no estem sols, que la vida també és relació, suport i pertinença.
També és des d’aquesta manera d’entendre el vincle que acompanyo. Des del respecte, la mirada ampla i el reconeixement de l’altre.
Creativitat i cura personal
Espais per respirar, escoltar-me i tornar a casa meva.
La ceràmica, la natura i el moviment són per a mi espais de presència, connexió i equilibri.
A la ceràmica, trobo la textura del silenci i la saviesa de deixar que les mans parlin. A la natura, el ritme que m’ajuda a aturar-me i observar. I a través de l’esport i el moviment, escolto el cos, em centro i recupero energia.
Són camins de llibertat i de calma que m’acompanyen en els diferents moments de la vida.
Escriptura
Les relacions són el paisatge vital que em configura.
Escriure és mirar de prop allò que sovint passa desapercebut.
L’escriptura forma part de la meva manera d’observar, comprendre i donar forma a allò que visc i al que m’envolta. Escric des de la curiositat per les persones, pels vincles i per tot allò que ens transforma.
Amb els anys, l’escriptura ha anat ocupant un espai cada vegada més important en la meva vida. M’ha ensenyat a mirar més a poc a poc, a fer-me preguntes i a descobrir que, de vegades, una història pot arribar allà on les explicacions no arriben.
D’aquest camí neix Hivern al cor, la meva primera novel·la publicada, i també altres històries que continuen creixent i buscant la seva forma.